Programes TV.

Bones de nou a tothom, avui no sabia molt bé sobre que reflexionar, volia començar pels pisos i els preus estratosfèrics, però per això necessito temps i inspiració per deixar-los tots a parir.

He decidit parlar del que un amic meu en diu "Programes per retrasats", tipus Salsa Rosa, Gran Hermano (En totes les seves versions), etc...

Començarem per els tipus de programa "Salsa Rosa", programa on la gent es deixa humiliar per un pilot de pasta, cosa gens criticable, cadascú fa el que vol amb la seva vida, el que si és criticable, crec jo, es que això ho facin en horaris en que jo puc mirar la televisió, aquesta merda de programes fan que a la televisió no hi facin res de bò. El que no entenc es com a la gent li agrada aquesta merda, que hi troben en veure com critiquen a una persona difunta? Quina gracia te veure 4 subnormals fotent crits sense que s'entengui res? La veritat és que no ho se, però tampoc m'interesa el mes mínim, ja s'ho farà la gent amb tanta poca feina com per mirar merda.

Programes del tipus "Gran Hermano", he de reconeixer que vaig mirar el 1er Gran Hermano que van fer, on la gent que hi anava no sabia el que hi trobarien, i que valia la pena de mirar. A partir de llavors la cosa ha anat degenerant i fins hi tot, s'han creat coses com: Gran Hermano V.I.P. (amb gent famosafreakyraraestupidaretrasada), La Granja (amb gent + o - famosa), El Bus (Gran Hermano en petit), La isla de ls famosos (Una especie d'aventura amb aigues tranquiles i vigilades), i segur que m'en deixo algun altre d'aquests programilles tontos que nomès es veuen gent barallant-se, cridant i fent l'amor d'amagat. Patètic.

Després també hi ha els programes tipus O.T., un fracàs total de cara a Eurovisió (millor lloc 8) i un exit total per les discogràfiques i la cadena on s'emet amb tota la canalla de 14 a 18 anys embobats davant la caixa tonta per veure Bisbal, Beth, Chenoa, Bustamante, etc..., de totes formes aquests programes serveixen perque algun xaval pugui aconseguir el que vol: cantar, encara que sigui amb cançons fetes per 10000 persones. També seguint la linia hi ha Supermodelos, on els profes es pasen que t'hi cagues amb les noietes joves que ploren per tot, que son pijetes a matar i que volen viure tota la seva vida menjant verduretes per no engreixar, un somni, sense cap dubte.

De tota aquesta parrafada n'extreiem que a la televisió no hi fan res de calitat i que jo se massa coses d'aquesta merda caixa tonta (i no miro la tv) o sigui, que volguem o no, la merda se'ns menja.

Apa siau