Com molt bé deia la canço de Sau: "El fill de puta que cremi aquests boscos que els tallin les mans".
Suposo que ja sabreu de que parlo, en aquests últims dies s'estan produïnt una sèrie d'incendis a la comarca del Bages, els quals son provocats. Hem sembla indignant que hi hagi gent d'aquest tipus, son una colla de fills de p....
En fi, si algú veu algun cabró incendiari sortint d'un bosc, siusplau penjeu-lo en el primer arbre que hi hagi a la linia de foc, a veure si així es crema i s'acava tot aquest infern dels incendis.
També donar les gracies als Bombers que estan fent una feina excepcional.
Arreveure.
divendres, 13 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Com a minim el que se li hauria de fer als piròmans és tallar-li els ous, i que sel's menji, això si ben torradets...
Aquests fills de la grandíssima puta!!! Els hi hauriem de tallar la pixa i fotre'ls-hi una espelma encesa al cul amb el cos ben xop de benzina. Pots violar, pots matar,... però calar foc a un bosc és d'una depravació i una inconsciència espantosa.
Jo estic molt impressionat amb les actuacions dels Bombers. Aquest any estem veient un desplegament de mitjans mai vist i amb una efectivitat molt bona (dintre de les conseqüencies inevitables d'un incendi). Però crec que aquesta eficàcia existeix per un fet molt significatiu: la presència d'un sol incendi en el territori. Com quan van cremar Navàs i Montroig alhora i s'han de repartir els mitjans, l'atac al foc es veu reduït i és més difícil controlar-l'ho. Però insisteixo que quan hi ha un sol incendi l'atac és implacable, sobretot per la munió de mitjans aeris que hi ha durant el dia.
Veig que anem aprenent a base d'osties, d'anys d'incendis de milers d'hectàrees, com els del 94 i el 98, si no recordo malament, que tenim marcats amb foc a la memòria, en una comarca com la nostra, trista capdavantera en desgràcies forestals.
Aquest tema dels incendis dóna per molta corda ja que ens afecta a totes i a tots, per la seva proximitat, per la combustió de vells records en racons cremats, per la impotència de no poder-hi fer res, per l'arrepentiment de no haver conegut aquell territori abans de la desgràcia, i per una pila de sentiment inexpressables.
Apa siau!
Hi ha molta gent sonada. Diuen que els piròmans quan veuen tot l'ampli desplegament d'helicopters, avions i camions fet per el seu incendi és el moment que s'exciten més i es tornen encara més tocats del bolet.
Manresa Calidoscopi
Publica un comentari a l'entrada